Després de casi 4 mesos fent pràctiques han estat 5 els usuaris que han consumit algun tipus de substància estant en el la primera fase del procés de deshabituació.
Cada dia, quan arribo al centre i miro el dietari on s’apunten els resultats de les analítiques hem batega fortament el cor quan veig que i a alguna expulsió d’algun usuari per consum.
Tinc la sensació que des del centre no es treballa prou la relació amb aquestes substàncies ( com saber dir que no, com superar les pors…) i ells d’alguna manera no son conscients de l’oportunitat que se’ls hi esta donant. Molts d’ells venen amb motivacions per deixar-ho per complet però realment volen sortir- se’n? o es més fort el plaer immediat de la droga que totes les motivacions que hi pugui haver.
Una persona amb una addicció no es conscient de què la té fins que no tica fons peró ells ja ho saben i han comoprovat que són molt resilients ja que a pesar de totes les adversitats que han tingut al llarg de la seva història han pogut sortir-se’n, però no son conscient de la seva fragilitat i del molt que costa sortir-se’n i del poc que costa tornar a caure.