M’agradaria saber quins mecanismes o activitats utilitzen les educadores per fer reflexionar (sobre la vida, el fet de buscar una feina, el fet d’aprendre a administrar-se els diners, etc) als usuaris del teu centre.

Merci!

Hola gemma, el centre intenta en els usuaris que generin un canvi, i aquest s’intenta fer a partir dels diferents grups i tallers que realitzen, es parlen d’aspectes de la vida quotidiana, com ocupar el tems d’oci, les relacions de parella, com afrontar una situació delicada.. no es parla de la vida en general, s’intenta que cobreixin tots els aspectes que fan referència al seu entorn, i en les entrevistes individuals s’intenta abordar tot més individualment. Quan estan al segon temps del recurs, passats 3 mesos, els usuaris passen a la recerca de feina, i fan activitats específiques d’aquesta àrea, com buscar feina, afrontar una entrevista…. el tema dels diners en el centre no es parla, aquest tema, el porten els pisos de reinserció que estan molts dels usuaris i els altres suposo que si tenen algun tipus de problema, ho fan a nivell individual, però al estar tots en atur, el problema es no tenir diners més que com administrar-se.

En el centre tenen el seu propi criteri de càstig com en tots els centres. Seria meravellós poder educar als usuaris utilitzant sols tècniques positives però no es possible. Per ensenyar-los –hi conductes i patrons de conducta s’ha de fer ús del càstig. Aquest no s’ha de considerar com una cosa negativa sí no com un tècnica per a produir els efectes desitjats.
Han de saber, que el que fan no s’ha de fer en un futur, una mica com els nens la veritat, doncs s’ha de tindre en compte que molts d’ells no han estat educats o han desaprès tot el que havien adquirit a la infància. Per això, s’ha de remarcar molt el que han fet malament per a què no es faci en un futur, encara que es tracten molt les emocions i els estats d’ànim, una vegada s’ha aplicat el càstig, en el meu centre és normalment una expulsió temporal, s’intenta que l’usuari expressi el que ha sentit durant el càstig i vegui des d’un altre punt de vista el que havia fet malament i que podia haver fer per solucionar-ho. S’intenta que canalitzin les emocions i reflexionin sobre els actes. Pel que fa al to de veu, ha de ser clar, s’ha de deixar argumentar a l’altre i dir amb decisió la mesura que es prendrà.
S’ha d’utilitzar el càstig, quan estem segurs de que proporcionarem una disciplina positiva i s’han de reforçar aquelles que volem establir. S’han d’explicar les conseqüències dels càstig i que passarà si continua fent aquella conducta no adequada.

No entenc gaire que fa aquí el campió de petanca, ja que el primer pas de tots és reconèixer el problema i per tant l’addicció, sinó tot el que es faci serà estéril. L’única alternativa lògica que trobo a la seva estància ahí és que estigui per fer veure que intenta no sé el què a no sé qui o com ha mesura alternativa per no anar a presó.