Va ser en general un matí, molt empàtic, jo estava sensible perquè tenia que deixar el recurs, encara que podia tornar aquest estiu uns dies no seria el mateix, doncs molts dels usuaris no hi serien, durant to el matí hem repetien… “ esto ya se te ha acabado, y ahora que vas hacer?”, jo els explicava acabar la carrera i després ja veurem.
Eren les 2 del migdia i era el meu, torn després de les diferents sessions podia parlar en una classe i era per despedir-me, en la sessió es van tractar temes sobre el que significava la droga i el sentit d’estimar, enllaçant amb aquest temes els vaig dir que per mi la droga era una forma de autodestrucció, però ells estaven al centre perquè estimaven la vida. Vaig agrair les estones i els moments compartits en les diferents sessions. D’ells havia aprés a què la gent pot sortir-se’n de les adversitats que dóna la vida, i esperava veure’ls en un altre moment de la seva vida on hem poguessin dir que s’havia realitzat tot allò que havien somiat. Tots ells, hem van despedir amb unes grates paraules, que acabes la carrera, i que hem desitjaven lo millor a la vida, la veritat que en aquest moment vaig trobar el verdader sentit de la meva formació universitària, m’agrada treballar amb persones i tot el que comporta, no serveixo per fer feina de despatx si no que vull interactuar , aprendre y ensenyar dels diferents col·lectius de l’àmbit social.
