L’ajuntament d’Hospitalet fa uns cursos d’atenció a la dona on s’intenta implantar la igualtat de gènere. Un dinamitzador, mitjançant dinàmiques va intentar que els usuaris veguessin els rols que atribueixen a les dones i la manera que es poden resoldre les situacions de parella. En el transcurs de la sessió, els usuaris es van sentir massa observats ja que eren més professionals assistents a la sala que usuaris. Les dinàmiques anaven sortint amb calçador pel bon fer del dinamitzador però es notava que no volien parlar de sí mateixos, doncs ja costa fer-ho de coses positives imagina de coses negatives!. Els educadors havien d’haver reaccionat amb més precaució i no assistir tots a la dinàmica ja que també influeix en els usuaris i es bó que puguin ser tal i com son amb algú alié del centre.
En el meu centre quan hi ha una actitud no correcta amb un dels nens el primer que fan les educadores és intentar-lo frenar en el mateix moment. Després, quan acaba la sessió una de les educadores parla amb ell de manera individualitzada amb el nen. L’educadora el fa reflexionar i pensar en el tema. Si el problema es repetix molt sovint l’educador truca a la família i aquesta concreta una hora d’entrevista. Aleshores l’educadora del nen parla amb la mare, el pare o el tutor del nen. L’educadora intenta buscar la causa del problema i aleshores es busquen solucions adecuades per al nen. Normalment s’utilitza aquest mecanisme, si el problema es complica aleshores el centre es posa en contacte amb l’escola del nen, amb el psicòleg, etc. per veure si poden fer un bon treball en conjunt que afavoreixi al bon desenvolupament del nen. Si la cosa es complica més el centre es posa en contacte amb serveis socials.
Estic totalment d’acord amb tú, en el fet de que creus que els educadors haguéssin hagut de tenir més vista ja que hauríen d’haver pensat que intimidaríen als usuaris.
Molts cops en aquestes situacions, com educadors i com a persones hem d’anar amb molt de compte ja que estem tractant amb persones i no amb “animalets en observació”, ja que ells també tenen el seu espai, necessiten intimitat i necessiten desenvolupar-se i madurar les coses personalment.
Jo crec, que si ens fiquem el seu lloc és normal que s’haguin sentit cohibits perqué tal i com dius tú si ja els hi costa fer-ho amb coses positives imaginem amb coses negatives!
Hola Josep!
M’agradaria saber quins mecanismes o activitats utilitzen les educadores per fer reflexionar (sobre la vida, el fet de buscar una feina, el fet d’aprendre a administrar-se els diners, etc) als usuaris del teu centre.
Merci!
Hola gemma, el centre intenta en els usuaris que generin un canvi, i aquest s’intenta fer a partir dels diferents grups i tallers que realitzen, es parlen d’aspectes de la vida quotidiana, com ocupar el tems d’oci, les relacions de parella, com afrontar una situació delicada.. no es parla de la vida en general, s’intenta que cobreixin tots els aspectes que fan referència al seu entorn, i en les entrevistes individuals s’intenta abordar tot més individualment. Quan estan al segon temps del recurs, passats 3 mesos, els usuaris passen a la recerca de feina, i fan activitats específiques d’aquesta àrea, com buscar feina, afrontar una entrevista…. el tema dels diners en el centre no es parla, aquest tema, el porten els pisos de reinserció que estan molts dels usuaris i els altres suposo que si tenen algun tipus de problema, ho fan a nivell individual, però al estar tots en atur, el problema es no tenir diners més que com administrar-se.