29/02/08 Patinant sobre gel
Març 17, 2008 per josep85
Quan estàvem patinant sobre gel, hi va haver un usuari que després de caure un parell de cops i el que significava per ell que el venguessin fent el ridícul va decidir no patinar més encara que tots els usuaris l’animaven a fer-ho. Aquest, al no haver-hi la laura ja que estava a l’infermeria amb un usuari va intentar persuadir-me per a què el deixes anar a fumar, jo li vaig dir que fins que fins no vingués la educadora jo no podia deixar-lo. Ell no content amb la meva resposta va tornar a insistir i jo vaig tindre que repetir amb un to diferent fins que ho va comprendre. Al arribar la educadora li vaig explicar el fet, ella es va esperar a la petició de l’usuari per anar a fumar però aquest va ser més subtil i va demanar d’anar al lavabo. Com estava jo vaig tindre’l que acompanyar-lo per vigilar que no fumava i aleshores va preguntar-li si podia fumar desprès d’anar al servei, fet que se li va denegar doncs sols feia una hora que havíem entrat i se’ls va avisar al entrar. L’educadora va saber com portar la situació i marcar la seva autoritat davant de l’insistència de l’usuari, ell havia de comprendre que no estan a l’escola i s’han de controlar les situacions.
2 Respostes cap a “29/02/08 Patinant sobre gel”
Deixa un comentari
Disculpa, has d'identificar-te per a escriure un comentari.
La pregunta que sempre em faig és justament aquesta: fins quan mostrar-me autoritària? To de veu adecuat? Com fer-ho per no crear intolerància no argumentada i de quina manera ensenyar a fer el que toca de forma educativa?…
Amb els nens, és molt fàcil castigar-los a un racó sense donar explicacions (perquè tothom pensa “com que no ho comprenen…”), al moment els hi despertes un sentiment de por, que no és el mateix que respecte. Es tranqulitzen i es queden estàtics. No et molestaran, però ho tornaran a fer, perquè no entenen que allò estigui mal fet i és que educar és justament el contrari d’imposar/imposar-se a… No és el mateix, l’edat hi té a veure, els teus usuaris són la majoria adults/adultes no?… Però tot i així no hi ha res com educar amb eficàcia, sense reprimir, explicant si es pot, rebutjant a la persona en un puntual moment però amb una finalitat educativa de cridar-li l’atenció… Sempre ensenyant, que és una de les bases de la comunicació, per tant, sempre comunicant…
Hola irene.
En el centre tenen el seu propi criteri de càstig com en tots els centres. Seria meravellós poder educar als usuaris utilitzant sols tècniques positives però no es possible. Per ensenyar-los –hi conductes i patrons de conducta s’ha de fer ús del càstig. Aquest no s’ha de considerar com una cosa negativa sí no com un tècnica per a produir els efectes desitjats.
Han de saber, que el que fan no s’ha de fer en un futur, una mica com els nens la veritat, doncs s’ha de tindre en compte que molts d’ells no han estat educats o han desaprès tot el que havien adquirit a la infància. Per això, s’ha de remarcar molt el que han fet malament per a què no es faci en un futur, encara que es tracten molt les emocions i els estats d’ànim, una vegada s’ha aplicat el càstig, en el meu centre és normalment una expulsió temporal, s’intenta que l’usuari expressi el que ha sentit durant el càstig i vegui des d’un altre punt de vista el que havia fet malament i que podia haver fer per solucionar-ho. S’intenta que canalitzin les emocions i reflexionin sobre els actes. Pel que fa al to de veu, ha de ser clar, s’ha de deixar argumentar a l’altre i dir amb decisió la mesura que es prendrà.
S’ha d’utilitzar el càstig, quan estem segurs de que proporcionarem una disciplina positiva i s’han de reforçar aquelles que volem establir. S’han d’explicar les conseqüències dels càstig i que passarà si continua fent aquella conducta no adequada.