El centre de dia fundació salut i comunitat, està situat al c/ Bechite nº 9 – 11 de l’hospitalet és un carrer estret i fosc transitat per nens que entren i surten de l’escola. A les 9 en punt ja hi havia algun usuari en el centre i un d’ells pujava les reixes per després anar cap al taller d’oci.
El Manu que es el coordinador del centre ens va explicar per sobre el funcionament del centre i les característiques dels usuaris que hi han, els criteris d’admissió… després d’omplir una fulla on teníem que posar les dades personals i la història laboral i acadèmica que teníem, ens va ensenyar les instal·lacions del centre, hi havia alguns usuaris que estaven a l’aula d’informàtica fen un curs d’ofimàtica que feien durant tota la setmana i d’altres estaven fent el taller d’oci dels dijous. Quan vam arribar als serveis una cosa que em va impactar va ser que hi havien miralls al sostre per realitzar els anàlisis d’orina i un educador era l’encarregat de vigilar que no els pugues manipular, doncs s’havien trobat casos de usuaris que els intentaven manipular amb preservatius plens d’orina d’altra gent.
Entre anècdotes que ens anava explicant ens deia que era molt sovint que els usuaris tornessin a recaure amb la droga i que se’ls fes fora definitivament del centre i després se’ls trobessin drogats exigint que se’ls tornes a acceptar al grup i es aquí quan es demostren gran part de les habilitats que ha de tindre un bon educador social per saber dominar la situació, d’altres cops sols es quedava en un dia o un parell de dies d’expulsió dependent de la gravetat del cas, però una falta de respecte cap a un educador suposava la expulsió definitiva i clar, ens trobem en un marc on la majoria d’usuaris venen de comunitats penitenciaries, i entre quedar-se al pati de la presó i estar al centre decideixen quedar-se en el centre on es respira un ambient més tranquil i menys rígid.
Al entrar a la dreta, trobem el despatx dels educadors, en ell hi havia dos estudiants més de pràctiques un dels quals les finalitzava la setmana vinent. La laura, la nostra supervisora, havia trucat que arribava una mica més tard per el trànsit, després de fer les presentacions amb els alumnes de pràctiques va arribar la nostra tutora i més tard el Miguel que entra a les 12 cada dia. El Manu, durant l’estona que duraven les practiques ens va aconsellar fer una lectura al manual d’acollida del centre, on s’explica els tipus de programes que fan, el tipus de grups que hi han, el horari que duen a terme… més tard vam poder llegir el programa d’intervenció socioeducativa on s’explicava casi bé el mateix que el programa d’acollida però una mica més ampliat; com que ofereix el centre, quina es la seva finalitat, i tot el referent a estadístiques sobre edats, treball, estudis…
Un detall que em va impactar molt, es que alhora d’anar a fumar, no poden sortir del quadrant de l’entrada i cap d’ells s’allunya d’ell, el pròxim dia intentaré esbrinar el perquè. Mentres jo i el meu company estàvem llegint els manuals, els dos altres alumnes de pràctiques i la laura marxaven amb els usuaris cap al Palau Revert i el Gòtic, doncs les dijous toca visita cultural i els usuaris van escollir anar a veure’l. Després d’haver llegit, vaig donar una volta per la sala on estava aquesta envoltada per panells on hi havia informació sobre l’equip ( tasques, horari, reunions… ) , la formació, els alumnes de pràctiques ( persones amb pràctiques, dies que venien, tasques a realitzar …), la organització del centre. El Manu ens va donar lliure accés al armari on hi havia tot tipus de documents i projectes per llegir, ja que els primers dies va considerar adient que ens familiaritzéssim i llegim sobre el tema que hem de tractar, ja que es una problemàtica bastant dura i has de treballar amb persones més adultes que un mateix amb un bagatge i una manera d’entendre la vida molt peculiar.
En el armari, hi havia les actes dels professionals, el registre de grups i les actes que fa cada encarregat que duu a terme una tasca que realitza el usuari del centre, en totes tres es registra les incidències o observacions que cadascú veu oportú i es registra la assistència i desprès tota aquesta informació serveix per poder fer un treball d’equip més rigorós. Una cosa molt curiosa i útil quan vaig saber el seu significat es una mena de llibre on apuntaven tot el que succeïa al centre, les trucades que entraven , els resultats de les analítiques, algun fet destacable, així tots els educadors podien saber el k passava al centre mirant aquest llibre i no feia falta que anessin donat l’encàrrec un a un. A les dos menys deu aproximadament van arribar els usuaris de la visita cultural de la qual no es va enregistrar cap incidència i ja es disposaven a dinar.
